M’agradaria explicar-te la meva experiència personal

Sóc Artur Canals Sánchez, Terapeuta Gestalt reconegut per la AETG (Associació Espanyola de Teràpia Gestalt). Terapeuta Corporal Bioenergétic acreditat per Fedine  Coach i Master en PNL per la AEPNL.

Tinc 54 anys i més de vint els he dedicat a la meva professió d’empresari. El meu punt fort han estat els Recursos Humans i el lideratge de persones, àrees per les quals em vaig formar i desenvolupar les meves habilitats en Intel·ligència Emocional, Programació Neurolingüística i Coaching.

Sóc una persona inquieta i curiosa, amb plena vocació per la relació d’acompanyament i ajuda a les persones. Fa 9 anys vaig descubrir la Terapia Gestalt i un any més tard la Teràpia corporal bioenergética, aviat em vaig adonar que ambdues formarien les bases del meu creixement personal i profesional.

En elles inicio un profund procés de formació, experiència i creixement que responia a la meva inquietud, curiositat i vocació, decideixo dedicar la meva energia a aquest procés i progressivament em retiro de la meva labor empresarial.

El fruit d’aquest procés arriba el setembre del l’any 2014: Gestaltvida, l’espai que he creat per desenvolupar la meva tasca como a terapeuta i coach, recolzat en la terapia Gestalt, la bioenergética, l’eneragrama i la PNL.

La Teràpia Individual m’ha ajudat a superar i entendre definitivament la meva Ansietat i l’Angoixa que he patit en diferents fases de la meva vida des que tenia vint-i-cinc anys. En aquella època, em van servir la psicoteràpia clàssica i els tranquil·litzants, els llibres d’autoajuda, la Intel·ligència Emocional, el Coaching i la PNL per a suportar-la i adonar-me que darrera de la meva Ansietat, hi havia quelcom més que desconeixia i que només vaig descobrir amb la Teràpia Gestalt i Bioenergètica: sentia una por i una tristor que es van gestar en la meva infantesa i la meva adolescència i que havien romàs tapades durant molts anys.

En la meva infantesa, havia crescut com un bon nen que responia a les expectatives dels seus pares. En l’adolescència em vaig rebel·lar contra això i em vaig sentir perdut i desorientat. Vaig sentir l’absència del meu Pare –treballava tot el dia en la seva pròpia empresa- el donar-me suport i guiar-me i l’excessiu i sobre protector vincle matern que, amb bona intenció, em feia sentir insegur i amb por.

Vaig acabar els estudis per inèrcia i per la mateixa raó, vaig començar a treballar a l’empresa familiar, oblidant els meus desitjos i necessitats. Tota la frustració de l’adolescència, la tristor i la ràbia varen contenir-se en el meu cos, que ho va reflectir amb una desviació de columna (gepa), alteracions hepàtiques i colesterol elevat.

A partir de llavors, la feina va ser la meva prioritat. Era ambiciós i vanitós, volia demostrar-li al meu Pare que era millor que ell i que el superaria. Estava enfadat i barallat amb ell sense adonar-me’n, treballava amb la meva germana i m’hi vaig discutir. La família es va trencar i, aquest fet, em va causar un dolor profund que només la Teràpia m’ha permès identificar i expressar. Vaig sentir les primeres crisi d’Ansietat i Angoixa, que per descomptat no entenia i molt menys acceptava. Afortunadament, la relació de parella i el naixement de la meva filla va posar fre temporal a tanta bogeria.

Anys després, vaig experimentar la Separació de la meva parella, era una decisió madura i conscient que em va fer sentir profundament culpable. Altra vegada em vaig bolcar a la feina per sentir-me valuós i la meva empresa es va expandir fins a un nivell que mai havia imaginat. Durant la jornada laboral, em sentia estressat i ansiós i a l’acabar-la, em sentia sol. Sentia que no podia expressar amor ni el mereixia, em sentia limitat per construir de nou una família encara que aquest era el meu desig. Només la Teràpia m’ha permès superar la Separació de parella i la Culpa, ser compassiu amb mi mateix i recuperar la meva Autoestima per construir nous vincles de parella i familiars sincers i amorosos.

El meu Pare va emmalaltir i va morir. El procés de Dol em va permetre sentir el molt que l’estimava i expressar-li gran part del que vaig callar mentre vivia. Amb l’acompanyament del meu Terapeuta, vaig sanar les ferides de la meva relació amb ell i li vaig donar al meu cor el lloc que li correspon. Avui sento la seva presència i el seu amor incondicional com molts anys abans no havia pogut sentir.

La Teràpia va ser fonamental en la meva vida per reconduir-la. Feia temps que l’activitat a l’empresa no m’omplia, sentia una forta vocació per la Teràpia i volia vendre-la per dedicar-me a ella totalment, no m’atrevia a fer-ho. El meu cor volia volar i al meu cap varen aparèixer sentiments de por al desconegut, perill, dubtes i amenaces que sabia infundades però que no podia evitar. El meu cor, ja ferit i carregat d’emocions contingudes, no va aguantar més i vaig tenir un infart, posteriorment una Depressió. La Teràpia em va ajudar a expressar el dolor i la tristesa que sentia i a no quedar-me atrapat, a confiar en els meus desitjos i necessitats genuïns i a posar fre a les pors infundades, sentint-me segur com mai abans ho havia sentit. La vida era un indret confiable i jo mereixia ser feliç. Va ser una època en què la Teràpia Bioenergètica em va ajudar molt especialment, ja que amb ella vaig expressar moltes emocions molt de temps contingudes i vaig recuperar l’energia del meu cos.

La Teràpia em va ajudar a sentir i a reconèixer les meves emocions, a identificar-les, fer-me càrrec d’elles i ser jo qui les governi i no a l’inrevés, expressant-les de forma adequada per a mi i per a les persones que estimo. Vaig aprendre a valorar la força de les emocions en la seva justa mesura: la Ira i l’enuig per posar límits a qui m’agredia i respectar-me; la Tristor que em va permetre parar, escoltar les meves necessitats i tenir cura de mi; la Por que havia viscut de manera desmesurada, irreal i anticipatòria, va tornar al seu lloc, aportant a la meva vida seny i prudència.

Amb el meu procés de Teràpia vaig recuperar el meu passat, vaig ordenar la meva vida i li vaig donar sentit. He acceptat amb resiliència els esdeveniments dolorosos que he viscut i sento que he crescut com a persona. Avui em sento més conscient, més autèntic, segur i feliç.

Ser Terapeuta és ser jo mateix acompanyant a altres persones, lliurar-me i donar el millor de mi per poder/en nom de crear un encontre genuí que ajudi la persona a descobrir per si mateixa el millor que té: ella mateixa.

Comenta

Your email address will not be published.