QUÈ ÉS LA TERÀPIA BIOENERGÈTICA?

L’article d’avui és una mica teòric. Els que ja heu fet alguna sessió del taller de Fitness Emocional, possiblement trobareu dades revel·ladores. Els que no, espero que aviat us animeu a treballar amb el vostre cos a nivell bioenergètic i entendre tot el que està passant a vostre interior.

Aquí us explico el més planerament possible, i resumint molt, en què consisteix la teràpia bioenergètica. Som-hi?

La Bioenergètica és entendre la personalitat humana en termes del cos i els seus processos energètics. Va néixer com a teràpia el 1956, any en que Alexander Lowen, Pierrakos, Walling i Alice Landes, van donar origen a la teràpia que van anomenar Anàlisi Bioenergètic basant-se en l’energia de l’organisme humà, a partir de les idees i Observacions Fonamentals de Reich, Freud i els fisicalistes del segle passat. Lowen va definir la teràpia bioenergètica com:

Una tècnica terapèutica per a ajudar a una persona a tornar al seu cos i ajudar-lo a gaudir el màxim possible, de la vida del cos. En la importància que se li dóna al cos s’inclou la sexualitat, que és una de les seves funcions bàsiques. Però també s’inclouen les funcions encara més bàsiques de la respiració, el moviment, el tacte i l’expressió de la pròpia personalitat. La persona que no respira profundament redueix la vida del seu cos, si no es mou amb llibertat, limita la vida del seu cos. Si no sent plenament, redueix la vida del seu cos. I si reprimeix l’expressió de la seva personalitat, limita la vida del seu cos

Una persona sana produeix energia constantment i es mou cap al món en que troba el plaer. Si l’energia no es descarrega d’una manera adequada, quan s’entra en contacte amb la realitat, es produeix angoixa i un “impuls” interior. Sense una sortida adequada, la defensa del cos s’esforça en traslladar l’excés d’energia als músculs o reduir-ne el nivell. Cadascun d’aquests recursos tindrà l’efecte de tornar a treure la persona del món real i reduir la seva capacitat per al plaer.

Aquesta idea es resumeix en el principi bàsic de la Bionergètica de que “tu ets el teu cos”. El teu cos és el teu mode d’estar en el món. “com més vida tingui el teu cos, més estàs en el món”.

Diu Lowen:

“Els processos energètics del cos determinen el que passa en la ment, de la mateixa manera que determinen el que passa al cos … (…) L’energia procedent del cos, l’energia que té una persona i com l’utilitza determina la seva personalitat i es reflecteix en ella”.

Un altre dels principis bàsics de la Bioenergètica és la unitat cos-ment. La Ment i El Cos funcionen com dues entitats diferents i amb independència pròpia, però al mateix temps interconnectades i unides. L’individu pot, a través de la seva ment, dirigir l’atenció cap a dintre o cap a fora, cap al cos o cap els objectes externs. Quan la ment dirigeix l’atenció cap a l’exterior i el que passa en el món afecta l’individu, l’experiència que en realitat li arriba és l’efecte que s’ha produit en el seu cos. En aquest sentit l’experiència és un fenòmen corporal. Però la ment també pot ser qui dirigeixi el cos i funciona com un òrgan perceptiu i reflexiu que sent i determina l’estat d’ànim, els sentiments i els desitjos… En aquest sentit, el que pensa o sent la persona també pot llegir-se en l’expressió del seu cos.

Les emocions són fets corporals, són literalment moviments o alteracions dins del cos que generalment es tradueixen en alguna acció exterior. Aquest és el principi de la unitat cos-ment. Ser conscient del teu propi cos és una manera de conèixer també la teva ment i saber qui ets tu.

MECANISMES DE DEFENSA I CARÀCTER: ELS TIPUS BIOENERGÈTICS

Les defenses van apareixent en el curs de la vida. Es van estructurant en capes defensives. Començant de fora cap dins:

  1. la primera capa és la capa de l’ego que conté les defenses psíquiques (negació, projecció, retret, desconfiança, racionalitzacions) i és la més externa de la personalitat.
  2. Li segueix la capa muscular, en la qual es troben les tensions musculars cròniques que donen suport i justifiquen les defenses de l’ego i, al mateix temps, protegeixen l’individu contra la capa interior de sentiments reprimits que un no s’atreveix a expressar.
  3. Segueix la capa emocional de sentiment, en què s’inclouen les emocions reprimides d’ira, pànic o terror, desesperació, tristesa, dolor…
  4. I, finalment, arribem al centre o cor del qual emana el sentiment d’estimar i ser estimat.

La teràpia no pot limitar-se a la primera capa!! Podem ajudar a l’individu a adquirir consciència de les seves tendències: negar, projectar … etc. Aquest coneixement conscient poques vegades afecta a les tensions musculars o allibera els sentiments reprimits.

En bioenergètica els diferents tipus de defensa s’amaguen sota l’estructura del caràcter prevalent. Aquest s’estructura al cos, en forma de tensions musculars cròniques i normalment inconscients que bloquegen o limiten els impulsos.

El caràcter també és una actitud psíquica que es recolza en un sistema de negacions, racionalitzacions i projeccions, i s’adapta a l’ideal d’un ego que afirma el seu valor. Ambdues actituds, la mental i la cuirassa muscular, constitueixen el caràcter o tipus bioenergètic.

No detallaré aquí els 5 tipus bioenergètics perquè m’allargaria massa. Si us interessa us en parlo en un altre article només dedicat a definir-los i descriure’ls.

Com diu Lowen,

“el caràcter té dos aspectes: un de psicològic i un altre de somàtic o muscular. Des del punt de vista psicològic, el caràcter consisteix en una actitud psíquica o un sistema de mecanismes de defensa que l’individu fa servir per a protegir-se dels seus impulsos o més ben dit, de les conseqüències punitives que l’expressió dels seus sentiments i la realització dels seus impulsos recauen en la seva família i en la societat”.

L’objectiu del tractament bioenergètic és l’eliminació de tots aquells mecanismes carencials o patològics corporals, musculars, emocionals, mentals i egoics que s’han fabricat durant les etapes infantils, adol·lescents i juvenils. És restablir la unitat dinàmica del cos i de la ment a fi de que el pacient tingui més vitalitat i efectivitat en les seves funcions somàtiques i psíquiques, en la seva manera de pensar i d’actuar, i fins i tot en la seva relació amb la seva part espiritual.

Segons Lowen, la meta de la bioenergètica és ajudar a la gent a recuperar la seva naturalesa primaria que és l’estat més lliure del ser, l’estat de ser agraciat i la qualitat de ser bonic. [ctt tweet=”La llibertat, la gràcia i la bellesa són els atributs naturals de tot organisme animal” coverup=”dD23I”]

  • la llibertat és l’absència de límits interiors per al flux dels sentiments,
  • la gràcia és l’expressió d’aquest flux en moviment,
  • mentre que la bellesa és una manifestació de l’harmonia interior que engendra aquest flux.

Són indici d’un cos sa i, per tant, una ment sana.

EL TRACTAMENT BIOENERGÈTIC

Per a fer un tractament bioenergètic, el cos terapèutic és la clau de tot. S’hi arriba per molts camins:

  • l’activitat muscular,
  • el relaxament del diafragma,
  • l’entrada de la respiració abdominal i toràcica,
  • el desbloqueig de les articulacions,
  • el “desenfado” postural,
  • la decisió d’explorar els límits que posa la fatiga,
  • l’obrir la gola per a deixar sortir la protesta,
  • el so i l’expressivitat…

Del cos terapèutic brota el cos vívid. Del descobrir que tenim cos, ràpidament passem a ser cos, a viure el cos habitat de sensacions, emocions i necessitats. La relació emocions-cos sorgeix quan sentim que a sota de les tensions o cuirasses musculars hi ha les emocions reprimides originades per situacions de frustració, negació de l’afecte, ràbies… Així comencem a ser conscients de la unitat cos-ment. És el descobriment de la corporització dels pensaments.

El procés terapèutic és un treball de cooperació mútua entre el terapeuta i el pacient que no es limita a l’hora de la consulta. La labor del terapeuta consisteix en ajudar el pacient a independitzar-se d’ell i valer-se per sí mateix, sense necessitat d’haver de recórrer a la teràpia tota la vida. Per tant, pot proposar-li tasques de respiració i exercicis bioenergètics perquè els faci a casa i l’ajudin a prendre consciència dels seus problemes, del seu origen i de la possible solució, sense necessitat d’interpretacions teòriques.

La teràpia bioenergètica és una disciplina que a mi m’agrada molt perquè té una aplicació pràctica, real i immediata. Es tracta de posar-se a treballar en temes concrets i deixar de divagar en esoterismes.

Ens atrevirem algun dia a córrer despullats sota la pluja? No és imprescindible 😉 Però sí podem aconseguir ser una mica més feliços.

Fins el proper post! I ens veiem al taller de Fitness Emocional! Ja t’hi has apuntat?

L'alegria del córrer
L’alegria del córrer

Comenta

Your email address will not be published.