La teràpia Gestalt és una manera d’entendre la vida i les persones, pretén ajudar a l’autoconeixement i al creixement personal en totes les àrees de la persona, per tant és més global i holístic que el Coaching.
La teràpia Gestalt es basa en l’Aquí i l’Ara, és a dir solament existeix el present, el passat ja va ser i el futur encara no ha arribat, però per tal que la persona estigui en el present ha de desenvolupar la presència, és a dir l’art de l’auto escolta i auto observació solament en el present, discernint el que ve del passat i tot el que la persona va ser interfereix en ser lliure en el present, això és l’educació i la infància que marquen a foc la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, i condicionen la manera de moure’ns per la vida. És a dir, no ens deixen ser lliures.
Això doncs la teràpia Gestalt aposta per estar a l’aquí i l’ara present, lliures dels condicionaments de la nostra infància i lliures per ser conscients de les nostres necessitats reals i sortir al món, expressar-les i satisfer-les.
En aquest punt és on Coaching i teràpia poden donar-se la mà. El Coaching és una ajuda per sortir al món i satisfer les pròpies necessitats, ajuda a la persona a establir un objectiu, seguir un procés i descobrir i desenvolupar recursos propis o apressos per arribar a l’objectiu final. Si l’objectiu està alineat amb les necessitats reals que la persona ha descobert en un procés terapèutic de creixement personal basat en la teràpia Gestalt, ambdós es nodreixen l’un de l’altre i la persona en surt beneficiada.
Si el punt de trobada entre ambdues és l’òptim procés d’una persona, ambdues es complementen i s’enriqueixen i ajuden a la persona a dirigir-se cap al plaer i l’amor, ambdues necessitats i desitjos bàsics i comuns a tots els éssers humans.
El Coaching és un procés mental, i com a tal, està situat a l’esfera cognitiva de la persona. La teràpia Gestalt i la bioenergètica estan situades a les àrees emocional i corporal de l’ésser humà, on es desenvolupa el contacte amb el món i neixen les pròpies necessitats. De manera que el Coaching no pot entrar en contradicció amb aquestes àrees fonamentals de la persona, i les tècniques i processos que proposa han d’estar alineats amb elles i al seu servei, el que en PNL denominen congruència i ecologia d’un objectiu.
El perill del Coaching sense la teràpia no és cap altres que al no realitzar un procés d’autoconeixement profund, la persona no ha contactat amb les seves necessitats reals sinó amb necessitats neuròtiques que sorgeixen de les passions humanes i egoïstes.
Per entendre això cal entendre que en els éssers humans hi conviuen dues parts:
Allò essencial i genuí, i allò egoista i neuròtic.
En el cos i l’emoció hi ha allò genuí i essencial, lo instintiu, lo amorós i generós, les virtuts de l’ésser humà que per la pròpia essència de ser persona ja estan en el nostre ADN.
A la ment hi viu allò egoista i neuròtic, el personatge que vam crear durant la infància per ser estimats i sobreviure. Quan érem petits vam desenvolupar aquest personatge partint de la base que no vam rebre un amor incondicional i que calia ser algú diferent, de qui realment érem, per ser estimats; aquest algú diferent es va desenvolupar i viu a la nostra ment, és el personatge que hem creat i amb el que ens movem per la vida.
Leave a Reply