Aprenentatge d’alt nivell educatiu… mentre faig l’aperitiu

A vegades penso que la vida és un teatre.

I crec que val la pena aturar-se i observar les escenes que passen al meu voltant.

Escena 1:

Adults que diuen i adults que diuen i fan

Escenari:

Terrassa interior d’un bar de poble, dia assolellat, hora del migdia, entorn ideal per aperitiu en família, mares i pares asseguts i conversant al voltant d’una taula.
Els seus fills i filles preadolescents juguen al seu aire per l’entorn ajardinat.
Estan a uns quants metres de la taula.

Argument:
Una mare mira a la resta de pares o mares  i adverteix que s’està fent tard i haurà de marxar, la resta de pares i mares comparteixen amb ella que també han de marxar.

Petit drama quotidià :
A veure qui és el guapo o guapa que fa que els nens també s’adonin que cal marxar!!!

Acció:
La primera mare crida no massa alt amb veu neutra en direcció al seu fill, el seu cos roman en la mateixa postura a la cadira de la terrassa, la resta de pares amb prou feines es mouen:

– Oriol, hem de marxar!

L’Oriol no sembla haver escoltat, no contesta i no acudeix a la crida.

Un segon pare repeteix l’acció passats uns minuts amb un to més alt i imperatiu mentre inclina el seu cos de forma lleu en direcció a la seva filla:

– Maria, marxem!!

Maria l’escolta perquè, tot i que està d’esquena, aixeca la mà plana cap al seu pare indicant que esperi, mentre segueix atenent el joc dels seus companys nens, algun d’ells miren al seu pare.

Cap s’acosta.

Un tercer pare crida en direcció al seu fill amb un to de veu similar a l’anterior, no tan imperatiu, simplement alt, espera un segon fins a advertir que el seu fill també el mira, aquest pot percebre que s’aixeca de la cadira mentre es posa la jaqueta i recull la del seu fill.

– Aniol, Marxem!!

La seva parella l’acompanya i també fa el mateix, tots dos s’acomiaden de la resta de pares. Mentrestant el seu fill s’acosta i li pregunta a on van  mentre es posa la jaqueta.

La resta de nens també s’acosten.

El grup de pares, mares nenes i nens recullen les coses i marxen.

Fi de l’escena

En aquell moment, em ve a la memòria la frase d’un mestre i supervisor de casos del que guardo molt bon record: Paco Sánchez, de l’Institut Gestalt.

“Els nens  escolten  el que fem més que el que diem”

I aquí tenia un exemple molt clar

Missatges 1 i 2 dirigits a Oriol i Maria

Són iguals, paraules sense acció, incoherents, es diu que marxen però no hi ha l’acció conseqüent.

Missatge 3 dirigit a Aniol:

Incorpora l’acció en coherència amb el que es diu.

“Moraleja”: Si vols que els teus fills et segueixin, utilitza missatges del tipus 3

Encara que siguin adolescents

Potser amb els adolescents és una mica més difícil i està bé centrar-se i tenir clar quin missatge els estic enviant.

Això pots fer-ho aquí:

   Si cliques a sobre,podràs apuntar-te

Salutacions.