Habitualment viatjo en bus de Vic a Barcelona, ​​avui he compartit el viatge amb una coneguda, ha estat molt agradable i de seguida t’explico per què.

Es tracta d’una dona que em cau bé, no ens coneixem gaire però si prou perquè, des de les trobades anteriors, tingui curiositat i interès per saber més de la seva vida en la qual imaginava algunes dificultats personals.

Al principi, la conversa girava al voltant de coses banals, tots dos temptejàvem el terreny per assegurar-nos poder compartir quelcom una mica més íntim.
En un moment donat li vaig preguntar per la seva relació de parella i em va parlar d’uns últims temps dolorosos, tots dos afectats per la malaltia i la desavinença.

Per moments l’emoció aflorava al seu rostre i jo vaig decidir romandre atent al que pogués expressar, interessat a comprendre i disponible per acompanyar. Em vaig commoure amb el seu relat mentre la meva imaginació es disparava amb interpretacions i suposicions que vaig decidir apartar per no perdre de vista el que succeïa en el present entre tots dos.

Va finalitzar el seu relat i em va dir: que bé, per fi algú que m’escolta!

Em van sorprendre les seves paraules i em preguntava:que feien les altres persones amb les quals havia compartit la seva vivència i amb les que no es va sentir escoltada?, és possible que no hi hagi ningú disponible en l’entorn d’una persona per escoltar-la?

Ho desconec perquè el viatge es va acabar en aquell moment i ens vam acomiadar.

Des que treballo en això d’acompanyar persones perquè es coneguin millor a si mateixes i puguin gestionar millor els seus assumptes, m’he trobat amb molta gent que ve a teràpia en part per sentir-se escoltada quan comparteixen una cosa íntima i dolorosa. La meva feina és, és clar, escoltar però només això seria insuficient doncs, com podria ocórrer-li a la meva coneguda del bus,

Es possible que no tinguis a ningú que t’escolti com tu vols?…

… i si això és així, la proposta seria treballar en aquesta direcció i mobilitzar els recursos que la persona té per aconseguir-ho.

No és fàcil, requereix decisió i constància però compensa.

I tu, et sents escoltat/a en les teves relacions més properes?

Escoltes a qui tens al teu costat?