L’altre dia vaig fer una sessió de teràpia de parella.

     Era una parella que estava a un punt molt difícil de la seva relació. 
     Des del primer minut que van entrar per la porta de la consulta la tensió es podia tallar amb un ganivet.
    Ganivets que van començar a volar en el minut dos de sessió.
    M’entristeix molt veure que dues persones que van crear una família enllaçant anteriors i a més a més han tingut un fill en comú, puguin insultar-se, menysprear-se i agredir-se verbalment d’aquella manera.

   Només ús diré que aquella tarda vaig haver de plegar abans de la feina i relaxar-me.

   No és la primera vegada que en passa, temps enrere fèiem teràpia de parella amb una altra companya. Co-teràpia es diu, és més difícil però més equilibrada.

  Sort que érem dos!, va faltar ben poc perquè la parella que eren els nostres clients arribéssim a les mans!

  Aquests són casos extrems, no són habituals.

  El que si és habitual es que la majoria de discussions de parella tenen un denominador comú:

   L’altre és el responsable del meu malestar

   Això pot ser xocant perquè moltes persones dirien que òbviament, l’altre és el causant del meu malestar, per això estic malament, l’altre m’ha fet tal i qual cosa i per això jo estic així de fotut o fotuda.

   El cas és que, curiosament, l’altre component de la parella també té la mateixa percepció, no és ell o ella, és l’altre el causant del meu malestar.      Començant perquè en aquest moment:
   “ell o ella està mentint i diu que sóc jo el o la culpable, quan es clar que no sóc jo, ets tu!”

   En aquest intercanvi d’acusacions es fa servir el “tu” en el diàleg… “Tu em fas, tu ets, tu dius, etc. “

   I tots dos eviten assumir la responsabilitat que tenen en el seu propi malestar i en el de l’altre.

   Un primer pas per revertir la situació és parlar en primera persona, fer servir el jo:

   “Jo em sento …. quan tu dius, o fas tal o qual cosa”
   “a mi em passa … quan tu dius o fas, etc.”

   És un primer pas, res de l’altre mon, sembla…

   Proveu de fer-ho la pròxima vegada en alguna discussió de parella.

   No és tan fàcil com sembla, l’automàtic és un altre.