{"id":378,"date":"2015-06-09T10:14:36","date_gmt":"2015-06-09T10:14:36","guid":{"rendered":"http:\/\/gestaltvida.com\/?p=378"},"modified":"2017-07-21T09:46:56","modified_gmt":"2017-07-21T07:46:56","slug":"el-cor-i-la-por-a-lamor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/el-cor-i-la-por-a-lamor\/","title":{"rendered":"El cor i la por a l&#8217;amor"},"content":{"rendered":"<style type=\"text\/css\"><\/style><p>Divendres passat, 5 de juny, vaig sortir de l\u2019hospital. Hi vaig ingressar el dilluns anterior a la tarda. Aquell dia em trobava molt cansat, sense for\u00e7a vital, com feia ja uns quants dies. Semblava una baixada de tensi\u00f3, \u00e9s el mateix s\u00edmptoma que vaig tenir el juny de l\u2019any 2013 quan vaig patir un infart. La difer\u00e8ncia \u00e9s que llavors a m\u00e9s sentia una sensaci\u00f3 de co\u00efssor al pit que avan\u00e7ava cap a la gorja i m\u2019ofegava.<\/p>\n<p>Quan vaig tenir l\u2019infart em vaig sentir molt sorpr\u00e8s i conf\u00f3s, barallat amb el que era obvi, sense voler admetre que all\u00f2 em pogu\u00e9s passar a mi. El meu cap, les meves idees, el meu ego es trobava desorientat i perdut davant d\u2019all\u00f2 que era desconegut i a la vegada evident.<\/p>\n<p><strong><span style=\"color: #f2903a;\">Conec i he estudiat l\u2019expressi\u00f3 del cos, treballo en aix\u00f2, pretenc que els meus clients ampli\u00efn la seva consci\u00e8ncia corporal i escoltin el seu cos com jo mateix intento fer amb el meu.<\/span><\/strong><\/p>\n<p>Intento respectar i venerar el cos i la seva expressi\u00f3 com all\u00f2 m\u00e9s aut\u00e8ntic de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. I en aquell moment de la meva vida em trobava conf\u00fas i perdut davant de la veu del meu propi cos que s\u2019expressava, sense que jo pogu\u00e9s saber qu\u00e8 volia dir, o m\u00e9s ben dit, sabent-ho i no volent admetre-ho: el meu cor estava ferit, el meu \u00f2rgan de l\u2019amor s\u2019expressava dolgut i maltractat.<\/p>\n<p>Al mar\u00e7 de 2014, altre cop, tornava a sentir que el pit cremava i la gorja es tancava, quan ja quasi era insuportable, la sensaci\u00f3 s\u2019esva\u00efa. Aix\u00f2 va passar intermitentment durant un parell d\u2019hores. Els metges em van dir aquest cop que era un espasme coronari i que desconeixien les raons exactes que podien motivar-lo. Hi havia v\u00e0ries possibilitats, una d\u2019elles era <span style=\"color: #703355;\"><strong>el sentir por.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>He observat les malalties alienes, he llegit els postulats <a title=\"Alexander Lowen\" href=\"https:\/\/gestaltvida.com\/que-es-la-bioenergetica-i-com-ens-pot-ajudar\/\" target=\"_blank\">d&#8217;Alexander Lowen<\/a>, Adriana Schnake i altres autors, i coincideixo amb ells en que <a title=\"que son les malalties\" href=\"https:\/\/gestaltvida.com\/escoltar-la-malaltia\/\" target=\"_blank\">les malalties s\u00f3n expressions del que no reconeixem en la persona, \u00e9s la forma que t\u00e9 el cos de ser escoltat quan necessita fer-ho, ja que no li queda cap altra alternativa.<\/a><\/p>\n<p>Moltes vegades, abans, en el meu propi proc\u00e9s terap\u00e8utic havia connectat amb el meu cor ferit, havia sentit molta por, he sentit la por del meu cor, la por de viure i expressar les emocions del meu cor, una por viscuda en el meu cos, per\u00f2 imbu\u00efda pels meus pensaments i els meus traumes infantils, una por generada des de l\u2019ego com a construcci\u00f3 de la meva personalitat que va ser necess\u00e0ria per a sobreviure quan era petit, una construcci\u00f3 que va ser un mur (com aquell disc de Pink Floyd que en la meva joventut escoltava una vegada i una altra, sense ser conscient de que tenia molt a veure amb mi, em ressonava). Un mur que em protegia de la por a exposar-me i \u00e9sser vist, i que em separava de mostrar als altres all\u00f2 que necessito.<\/p>\n<p>[ctt title=&#8221;El que necessito donar i rebre no es altra cosa que Amor&#8221; tweet=&#8221;El que necessito donar i rebre no era altra cosa que Amor&#8221; coverup=&#8221;TH4b2&#8243;]Per\u00f2 l\u2019ego que em vaig construir em feia creure tant a mi com als altres que jo d\u2019aix\u00f2 no en gastava, que el meu cor era autosuficient.<\/p>\n<p><strong><span style=\"color: #f2903a;\">I una cosa \u00e9s comprendre-ho en un proc\u00e9s terap\u00e8utic i una altra cosa molt diferent \u00e9s portar-ho a la vida quotidiana.<\/span> <\/strong>En la meva vida ha estat necessari que el meu cor mostri les seves ferides per a ensenyar-me a sentir la vida. Per aix\u00f2, <span style=\"color: #703355;\"><strong>en ter\u00e0pia, sempre pretenc que els meus clients portin a la vida quotidiana el que treballem a les sessions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Despr\u00e9s d\u2019ingressar el dilluns a l\u2019hospital a \u00faltima hora de la nit i estar en observaci\u00f3 durant el dia seg\u00fcent, els cardi\u00f2legs decideixen fer un cateterisme per a observar les art\u00e8ries en detall. Despr\u00e9s d\u2019una estona en la taula d\u2019operacions, sentint un fi cat\u00e8ter esquin\u00e7ant-me les art\u00e8ries i tocar-me el cor, els doctors, tots dos cirurgians experts i madurs \u2013o tanmateix aix\u00f2 \u00e9s el que em transmetien- em pregunten si fa gaire temps que tinc aquests s\u00edmptomes. Jo responc que fa uns quants mesos que sento aquest\u00a0 cansament i la sensaci\u00f3 que no tinc for\u00e7a. M\u2019expliquen que un art\u00e8ria coron\u00e0ria est\u00e0 tapada pr\u00e0cticament al 100%, que nom\u00e9s un fil de sang \u00e9s capa\u00e7 de travessar aquest tromb que obtura la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia i arribar al cor. Sobrevisc perqu\u00e8 altres art\u00e8ries col\u00b7laterals assumeixen aquest esfor\u00e7 al l\u00edmit de les seves possibilitats, ocasionant els s\u00edmptomes que descric.<\/p>\n<p>La seva actitud \u00e9s s\u00e8ria i severa i em diuen que la operaci\u00f3 no pot continuar avui, que destapar i sanar una art\u00e8ria \u00e9s una operaci\u00f3 llarga, complexa i arriscada que requereix una nova valoraci\u00f3. Em pregunten per la meva fam\u00edlia, contesto que estic sol; com tantes altres vegades en la meva vida, estic i em sento sol: la meva parella no ha pogut arribar, la meva fam\u00edlia est\u00e0 escindida per conflictes antics, el meu amic \u00edntim tampoc no hi \u00e9s degut a una confusi\u00f3, i en veritat estic sol, estirat en una camilla freda d\u2019un quir\u00f2fan, i <span style=\"color: #f2903a;\"><strong>em toca assumir la responsabilitat de la meva vida en aquest moment. I s\u00f3c capa\u00e7 de sostenir-ho.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Els cirurgians reiteren la seva determinaci\u00f3 i m\u2019anuncien una futura operaci\u00f3 en els propers dies.<\/p>\n<p>Quan sento la decisi\u00f3 dels metges em sento sol davant la vida i davant la mort, i en aquest moment em deixo anar, em deixo caure amb tot el meu cos en una camilla de la que no m\u2019he mogut en la mitja hora que fa que hi s\u00f3c. Des de fora, el moviment \u00e9s inapreciable, potser uns mil\u00b7l\u00edmetres, per\u00f2 des de dintre \u00e9s una caiguda a plom en l\u2019evid\u00e8ncia del que \u00e9s. Sento por de morir, per\u00f2 tamb\u00e9 sento que puc viure, sento que ara estic viu i que el meu cor ara t\u00e9 tot l\u2019espai que potser no havia tingut fins ara.<\/p>\n<p>Em sento en un buit, un buit incert de no saber qu\u00e8 passar\u00e0. Per\u00f2, tot i que pugui semblar estrany, em sento segur de mi mateix. No s\u00e9 res m\u00e9s, tal com em va dir un bon amic un dia \u201cs\u00e9 que no s\u00e9, i sento que m\u2019entrego a la vida que es qui decideix i decidir\u00e0 al final, jo nom\u00e9s puc estar present en mi mateix\u201d.<\/p>\n<p>El silenci es trenca amb la fressa del personal sanitari desmuntant tota la parafern\u00e0lia de l\u2019operaci\u00f3 i preparant el meu trasllat a l\u2019habitaci\u00f3. Em sento alegre de compartir la vida que transmeten aquestes persones, molt joves totes, de les que m\u2019arriba la seva il\u00b7lusi\u00f3 i una felicitat que intueixo \u00e9s per estar fent una feina que les omple. Aix\u00f2 \u00e9s una idea meva, a Gestalt en dir\u00edem \u201cuna projecci\u00f3\u201d.<\/p>\n<p>Quan arribo a l\u2019habitaci\u00f3 em sento trist i ploro. Rebo la visita de la meva filla, una amiga i antiga companya de feina i la meva parella. Amb ella, la meva parella, em rendeixo menys del que voldria. Ella m\u2019abra\u00e7a plorant, tinc ganes d\u2019abra\u00e7ar-la jo i ser jo qui busqui el seu recolzament, per\u00f2 en aquest moment no puc.<\/p>\n<p>Al dia seg\u00fcent, a quarts de dotze del mat\u00ed, em comuniquen que no haur\u00e9 de passar l\u2019angoixant espera de que arribi el dia de l\u2019operaci\u00f3, \u00a0ja que m\u2019operen immediatament. La vida, com en tantes altres ocasions, torna a ser generosa amb mi.<\/p>\n<p>Em sento present en mi mateix, \u00e9s a dir, <strong><a title=\"no expectation, open to life\" href=\"https:\/\/gestaltvida.com\/descobreix-com-lexpectativa-es-la-font-de-tota-decepcio\/\" target=\"_blank\">sense expectatives i obert al que passi<\/a><\/strong>. En aquest estat entro al quir\u00f2fan i no sento por. S\u00e9 que no s\u00e9, com deia el meu amic. El cat\u00e8ter entra en la meva art\u00e8ria i sento que permeto que passi, que estic obert, sorprenentment quasi \u00e9s indolor, a difer\u00e8ncia de l\u2019altra vegada. Aquesta vegada la intervenci\u00f3 la fan dos metges joves amb els que em sento a gust, fins i tot en la seva indifer\u00e8ncia, ja que fan la seva feina de manera eficient mentre xerren animadament. Sembla f\u00e0cil fer aix\u00f2 que fan i segur que no ho \u00e9s gens. Aix\u00f2 em fa sentir c\u00f2mode, jo segueixo en mi mateix, ells en lo seu, jo en lo meu, em sento segur.<\/p>\n<p>La vida em sorpr\u00e8n altre cop i l\u2019operaci\u00f3 acaba en menys de vint minuts. La veu delicada de la jove cirurgiana m\u2019anuncia que l\u2019art\u00e8ria est\u00e0 neta, que han col\u00b7locat un <em>stent <\/em>i que tot est\u00e0 correcte, r\u00e0pida i f\u00e0cilment.<\/p>\n<p>Al cap de poca estona sento el pit alliberat, amb menys pes i aquesta sensaci\u00f3 va augmentant en els dies seg\u00fcents.<\/p>\n<p>Divendres passat es tancava el meu tercer episodi card\u00edac.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 ha canviat en mi? Qu\u00e8 m\u2019ha passat i qu\u00e8 vull transmetre amb tota aquesta experi\u00e8ncia?<\/p>\n<p><strong>La viv\u00e8ncia d\u2019entregar-se a la mort i a la vida, aix\u00f2 \u00e9s el que ha canviat aquest cop per a mi.\u00a0[ctt title=&#8221;Em sento present en la vida i obert a sentir, aixo es el mes important.&#8221; tweet=&#8221;Em sento present en la vida i obert a sentir, aixo es el mes important&#8221; coverup=&#8221;KU9Vf&#8221;]<\/strong><\/p>\n<p>He acabat d\u2019escriure aquest article i m\u2019he aixecat de la cadira. M\u2019he apropat a la meva filla i l\u2019hi he demanat perm\u00eds per a fer-li un pet\u00f3. L\u2019hi he fet i he sentit amor per ella, amor madur i ser\u00e8, tal com sento que \u00e9s ara el meu cor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les malalties s\u00f3n expressions del que no reconeixem en la persona, \u00e9s la forma que t\u00e9 el cos de ser escoltat quan necessita fer-ho, ja que no li queda cap altra alternativa. I una cosa \u00e9s comprendre-ho en un proc\u00e9s terap\u00e8utic i una altra cosa molt diferent \u00e9s portar-ho a la vida quotidiana. En la meva vida ha estat necessari que el meu cor mostri les seves ferides per a ensenyar-me a sentir la vida. Per aix\u00f2, en ter\u00e0pia, sempre pretenc que els meus clients portin a la vida quotidiana el que treballem a les sessions.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":379,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,6,1,7,15],"tags":[38,39,40,41,42],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/378"}],"collection":[{"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=378"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/378\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/379"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=378"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=378"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gestaltvida.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=378"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}